VENTALL

PUNT DE PARTIDA

El present projecte s’afronta posant el focus en l’emergència climàtica. El repte principal del projecte és aconseguir un edifici nZEB (nearly Zero Energy Building). Aquest objectiu s’aconsegueix amb la implantació de mesures passives i actives per la reducció de la demanda energètica i amb l’aplicació de mesures i sistemes que permeten reduir el consum d’aigua, la producció de residus i la generació d’emissions de CO2.

El primer pas ha estat realitzar un anàlisi climatològic de Menorca, del qual s’ha extret la conclusió que el principal problema climatològic de Menorca no és la temperatura, ja que aquesta es troba en una franja moderada, amb un salt tèrmic de 15ºC entre l’estiu i l’hivern, sinó la humitat relativa que, al mantenir-se en valors molt alts durant tot l’any fa que la sensació tèrmica augmenti a l’estiu, provocant un efecte de xafogor, i que disminueixi a l’hivern. Per tant, l’objectiu del projecte per tal de assegurar el confort de l’edifici i reduir la demanda energètica és aconseguir baixar la humitat relativa de l’aire.

Pel què fa a les precipitacions, s’ha vist que no són molt abundants, especialment durant els mesos d’estiu, per tant, és primordial aplicar solucions d’estalvi d’aigua en el projecte, tant en fase de construcció com pel posterior ús que tindran els habitatges, contribuint així a minimitzar el problema d’aigua que tenen les Illes Balears.

Per últim, és rellevant destacar que Menorca disposa de moltes hores de sol durant tot l’any i que cal aprofitar aquesta energia solar per tal de disminuir el consum d’energia primària no renovable.

Després d’aquestes primeres conclusions extretes de l’anàlisi climatològic es planteja realitzar un anàlisi més profund en matèria d’ENERGIA, SOSTENIBILITAT, AIGUA i BENESTAR per tal de comprendre el problema mundial en general en relació a aquests assumptes, com de la problemàtica de l’illa de Menorca en particular i proposar solucions concretes amb les que un projecte con aquest, de promoció pública, pugui esdevenir exemplificador.

• • ENERGIA

El sistema elèctric Balear depèn excessivament de fonts d’energia no renovables, concretament el 68% de l’energia prové de generació no renovable, un 28% prové de l’enllaç amb la península (i part d’aquesta energia tampoc és renovable) i només un 4% correspon a la generació renovable que es produeix a les illes.

Aquest balanç denota que les illes depenen totalment de fonts d’energia no renovable i si ho comparem amb el mix elèctric peninsular, on gairebé el 40% de l’energia elèctrica prové de fons renovables, ens adonem que encara queda molt camí per recórrer.

Tenint en compte els espais protegits de les illes Balears, l’espai per a construir grans camps de producció solar fotovoltaica és molt limitat i per altra banda, els aerogeneradors tenen un impacte mediambiental també difícil de gestionar en el territori insular. Per aquests motius, sembla una bona solució aprofitar les cobertes dels edificis que es troben a les ciutats per a incrementar la generació distribuïda mitjançant fons d’energia renovables com ho és l’energia fotovoltaica per autoconsum.

• • SOSTENIBILITAT

A continuació, s’anomenen els objectius de sostenibilitat que s’han seguit per la concepció del present projecte, els quals estan alineats amb els objectius de desenvolupament sostenible que marquen les diferents institucions i organitzacions, ja sigui a l’àmbit mundial, europeu, estatal, autonòmic o local. Tots aquests objectius tenen una direcció comuna, la descarbonització de l’edifici i tots els processos vinculats a la seva construcció i posterior utilització.

• REDUCCIÓ DE LA DEMANDA ENERGÈTICA: fita primordial per poder aconseguir un edifici nZEB. S’han introduït en el disseny de l’edifici mesures passives i actives que contribueixen el la reducció dels consums de l’edifici i en assegurar l’eficiència de les instal·lacions, sempre procurant que el seu manteniment sigui el més baix possible.
• GENERACIÓ ENERGIA RENOVABLE: ha de ser la font principal de subministrament de l’edifici ja que esta relacionada directament amb la reducció de les emissions de CO2 que es llancen a l’atmosfera. A la coberta de l’edifici es preveu la instal·lació de panells solars fotovoltaics i serà interessant estudiar a futur l’emmagatzematge d’aquesta energia mitjançant bateries per poder-la utilitzar durant els períodes de no producció, augmentant així l’autoconsum que tindrà l’edifici.
• MESURAR – CONTROLAR – AUTOMATITZAR: és indispensable, tenint en compte l’era tecnològica que estem vivint, que l’edifici compti amb la utilització dels elements tecnològics necessaris per tal de que sigui un edifici intel·ligent, amb major automatització i control de les instal·lacions mitjançant la sensorització i les tecnologies de la informació que ajudaran a promoure la seva eficiència i facilitaran la seva interacció amb les energies renovables.
• MOBILITAT GENERADA: la mobilitat generada entorn al nou edifici ha de ser sostenible. El projecte contempla la pre-instal·lació de punts de recàrrega per vehicle elèctric a l’aparcament per tal de facilitar la migració del vehicle de combustió a vehicle elèctric. Serà interessant també estudiar la utilització de l’excedent de producció energia renovable generada a l’edifici per el subministrament d’aquests punts de recàrrega.
• EFICIÈNCIA I SALUT: la gestió eficient dels recursos i dels espais és bàsica per contribuir a la reducció de l’impacte mediambiental. A més a més, és primordial controlar les característiques dels espais construïts que impacten en la salut i el benestar dels ocupants de l’edifici. Per aquest motiu, prima en el disseny de les instal·lacions de l’edifici el control de la qualitat de l’aire interior i el confort tèrmic, acústic i lumínic de les diferents estances.
• ECONOMIA CIRCULAR: és un concepte econòmic que s’interrelaciona amb la sostenibilitat i que el seu objectiu és que el valor dels productes, materials, recursos, etc., es mantingui a l’economia durant el major temps possible, reduint així al mínim la generació de residus. És urgent reduir la petjada de carboni mitjançant un canvi en els hàbits de producció i de consum de bens i recursos. El projecte contribueix en l’àmbit de l’economia circular utilitzant sistemes constructius en sec i prefabricats, que minimitzen la generació de residus i utilitzant materials reciclats i reciclables que, en la mesura del possible, són d’origen local i per tant redueixen també l’impacte de la petjada de carboni en el seu transport.
• PEDAGOGIA I IMPACTE SOCIAL: el principal repte del projecte és que l’edifici proposat sigui un edifici exemplar que s’utilitzi com a element de disseminació, de manera que es puguin fomentar iniciatives socials i educatives per provocar un impacte positiu a la comunitat a través de l’explicació del seu funcionament.

• • AIGUA

L’aigua és un recurs renovable però limitat. L’ús dels recursos naturals provoca un efecte sobre els ecosistemes d’on s’extreuen i en els ecosistemes on s’utilitzen, i en el cas de l’aigua és un dels exemples més clars: un major subministrament d’aigua significa una major càrrega d’aigües residuals.

S'han previst els següents mecanismes i sistemes d'instal·lació, dirigits a l'estalvi d'aigua de la xarxa de distribució: a) Reguladors de pressió de l’aigua d’entrada, b) Airejadors per a aixetes i dutxes, c) Cisternes dels inodors amb sistema doble de descàrrega, d) Reutilització d'aigües grises.

• • BENESTAR

Passem més del 90% del temps en espais tancats, per això, els espais en què vivim, treballem i ens relaxem impacten en gran mesura sobre la nostra salut, benestar i productivitat. Per tal de garantir el confort i benestar en els espais interiors del nou edifici, hem aplicat els conceptes que defineix la certificació WELL BUILDING STANDARD, un sistema que permet identificar, mesurar i monitoritzar les característiques dels espais construïts que impacten en la salut i el benestar dels ocupants.

Els conceptes fan referència a aspectes relacionats amb la construcció i instal·lacions, com la qualitat de l’aire i de l’aigua, el confort tèrmic, acústic i lumínic, l’ergonomia dels espais i elements de mobiliari, la utilització de materials i productes no contaminants, la reducció de residus,...; però també a altres aspectes relacionats amb el foment d’hàbits que afavoreixin la salut mental, com són els hàbits alimentaris i d’exercici físic; i finalment també a crear un sentiment de comunitat inclusiva i integrada a través de la justícia social, el compromís cívic i el disseny accessible.

DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA I SOLUCIONS ADOPTADES.

L’arquitectura que proposem pretén analitzar urbanísticament l’entorn i millorar-lo. Critica la desídia practicada fins ara envers el llegat menorquí, alhora, que proposa -des de la contemporaneïtat- solucions que revigoritzin aquesta herència integrant-la en les noves edificacions. Tot establint un diàleg sincrònic.

La parcel·la, un cul-de-sac, on inserir la peça és molt irregular i escassa front a un gran programa de necessitats que cal conduir a una solució factible.

L’ús d’una escala arquitectònica petita que l’adiu amb l’entorn urbà. Que ni el rebutja ni menysté.

L’emplaçament ha estat ajustat a enretirar-se dels límits 3 metres en ambdós costats. La parcel·la i el carrer tenen un pendent pronunciat i això ha estat aprofitat per a deixar a peu pla un accés de bombers a peu amb mànigues i, alhora, d’evacuació ràpida de residents. I, mirant des del carrer, el de l’esquerra en rampa per a deixar pas a furgonetes que puguin deixar aliments, materials, etc al soterrani on tenim tot el que és cuina, bugaderia, tallers de manteniment i accés de personal on canviar-se que ajuda a ventilar i il·luminar tals estances semisoterrades. L’edificació s’ha situat sobre la línia de via pública carrer, per tal de representar un edifici públic que fa carrer. Encara que estiguem en els afores amb la intenció de monumentalitzar una mica la perifèria d’Es Migjorn Gran.

El lema VENTALL no és banal sinó que xerra de dues motivacions: la solució formal en planta que segmenta els elements funcionals com barnilles d’un ventall i la de ventilar l’interior de les estances per a esbandir l’alta humitat relativa existent a l’illa i així, per convenció, reduir la sensació de xafogor a l’estiu i assecar l’ambient a l’hivern, mitjançant les circulacions d’aire creuades a través de façanes i patis interiors.

Hi ha una aclucada d’ull no perceptible a simple vista i que consisteix a que les agrupacions en planta corresponen a la tradicional ordenació d’habitatges en els trasts com si fossin habitatges privats i els corredors com a carrers. Reproduint-hi un esquema de ciutat en petit dintre de la residència. On els espais de reunió serien les places com espai públic. Aquí són de gran importància els patis interiors, que permeten aportar llum natural i ventilació a l’interior, creant una sensació de interior-exterior a les zones públiques.

1. dues llars s’han inserit en plantes diferents i quasi repetitives. Cosides pels elements de comunicació vertical i deixant els dormitoris als dos segments extrems. I els 3 segments centrals són funcions de control, administratius, cures, perruqueria, pedicura, elements de comunicació vertical (3 escales, 2 ascensor de persones i un muntacàrregues amb capacitat per una llitera. Tots tres situats en bateria.

S’ha deixat la part posterior orientada a sud per a zona de menjador i sala de reunions i estar que poden intercanviar-se i expandir-se. La fragmentació en tres cossos respon a la necessitat d’acoblar-se a l’escala petita de l’illa, doncs, fer una peça central llarga augmentaria l’escala urbana de gran ciutat. Que, alhora, dialoga amb la fragmentarietat posterior de la Possessió (casa/finca de Binicodrell) que té la part posterior també dedicada a l’estar amb la serliana dels 3 arcs i la terrassa, que tard o d’hora, caldrà rehabilitar com a espai públic. Per això fem dialogar ambdós espais posteriors i que els nostres residents puguin admirar la vida que s’infondrà en un futur i ser-ne partícips actius -d’alguna manera- de la vida cultural.

En aquest sentit d’acoblar l’escala la façana a carrer és tripartida. Emfasitzant l’accés encristal·lat, posant-hi a prop zones on rebre visites de familiars i podent-los conduir cap a la part posterior. Sempre controlats accessos i moviments pel segment central. Des de recepció fins a posterior de control recolzament. Les façanes laterals responen a un tractament de passar desapercebuts i no competir arquitectònicament amb ningú. I menys amb la casa de Binicodrell de Darrere. Per això dialoguem amb els murs de pedruscall i calç per tal de fer un contínuum imperceptible a cap fita que se’n surti de l’harmonia general.

Per una altra banda existeix la pruïja d’inserir els avanços en matèria d’ecologia, sostenibilitat i generació d’energia per tal de fer la peça arquitectònica autosuficient. Així com la producció de CO2 propi com l’incorporat en materials usats. Reduir al màxim les 3 petjades: l’hídrica d’ús aprofitant l’aigua de pluja en cisterna per a usos menors i la minva d’ús de potable descrits en el punt anterior, l’hídrica d’aigües brutes residuals produïdes i la de diòxid de carboni. Mitjançant la incorporació dels mecanismes actuals que tenim a l’abast actualment i conformar una peça model per a Menorca.

Vegetació: plantar espècies pròpies de l’entorn que no requereixin massa aigua i aguantin bé la climatologia menorquina. Creant-hi un jardinet posterior més proper a un hortet que faci goig ser-hi.